Altres

Les noies van pensar que patia demència senil i que simplement esperava a la mort.

De tant en tant, murmurava alguna cosa amb sarcasme, però les seves cuidadores tenien clar que ja no reconeixia el que succeïa al seu voltant.

Després de la seva mort, les noies, van trobar una carta al seu escriptori que ho va canviar tot.

Mentre la llegien, van poder sentir la tristesa de l’anciana. I així van saber que la dona vivia i sentia com qualsevol d’elles.

Aquesta es la carta:

Què veieu vosaltres, noies?
Què penseu quan em veieu?

Una vella rondinaire, no gaire llesta. Amb hàbits estranys i mirada distant.
A la qui l’hi dieu en veu alta: ‘Almenys ho podria provar’.
A la que el menjar li cau per la comissura dels llavis i mai respon.
Que sembla no adonar-se de les coses que  feu.
Que, oposant resistència o sense oposar-la, us deixa que feu el que vulgueu.
Que ocupa els seus llargs dies amb el bany o el menjar.
I que sempre perd alguna cosa; un mitjó, una sabata.

És això el que penseu?
És això el que veieu?
Doncs llavors obriu be els ulls. Noies, vosaltres no em veieu!

Us diré qui sóc:

Sóc una nena de 10 anys, amb pare i mare, germans i germanes, que s’estimen.
Una noia de 16 amb ales als peus, que somia en trobar aviat l’amor.
Una núvia amb 20, amb un cor que li bota.

Que amb 25 ja té els seus propis nens

Una dona de 30, els fills de la qual creixen ràpid.

Amb 40, els meus joves fills han crescut i se’n han anat. Però el meu marit està amb mi perquè no entristeixi.

Amb 50 tornen a jugar nadons a la meva falda.

Dies foscos sobre mi. El meu marit ha mort. Miro al futur i m’esgarrifo.

Els meus fills tenen els seus propis fills, i penso en els anys i en l’amor que vaig conèixer.

Jo sóc ara una vella. La natura és terrible.

El meu cos s’ensorra, gràcia i força s’acomiaden.
Ara només queda una pedra on bategava el cor.

Però, en aquesta vella carcassa encara hi viu una dona jove.
Recordo les alegries, recordo les penes. I visc i estimo, cada dia.

Penso en els anys, tan pocs i que van passar tan ràpids

Així que: Obriu els ulls. Obriu-los i mireu bé.
Res de vella rondinaire!

Mireu més de prop!

Mireu-me a MI!